Corones de rei

Saxifraga logiflora

Les Corones de rei son plantes rupícoles associades sempre a parets i cingleres buscant les ombries més elevades.
Al terme de Xaló només en trobem a les parets més altes i nordenques de Bèrnia

Després d'anys desfavorables per la florada d'aquestes meravelles de Bèrnia sembla que aquest ha estat molt bo, pot ser per les plujes tardanes i constants durant tot el mes de maig.





Les sorprenents flors ens indiquen que la planta ha completat el seu cicle (tot i que aconsegueixca produir llavors fèrtils).

Més sobre les Corones de rei a Xaló; http://elbol.blogdiario.com/1180007700/corones-de-rei-(saxifraga-longiflora)/

Llorer

Llorer (Laurus nobilis)

El llorer pot ser estiga una de les plantes més rares que podem trobar dins la flora de Bèrnia quedant relegat a unes poques escletxes ombrienques i fosques de les cingleres de la penya. Es una reliquia botànica creisca on creisca però dins les terres diàniques encara ho es més. Forma part dels nostres bosquetons ombriencs originaris barretjant aurons, teixos, fleixos i galers.




Els llorers creixen inaccesibles a Bèrnia penjats de escletxes que conserven una humitat permanent.





El llorer es una planta tan escassa a les nostres terres que pot ser es pugen contar amb els dits d'una ma.

Gavó bord (Ononis fruticosa ssp. microphylla)

Gavó bord
Ononis fruticosa ssp. microphylla

Una mateta papilionada (lleguminosa) poc frequent a les nostres muntanyes i que al terme de Xaló només podem trobar a un parell de llometes magroses baix les penyes de Bèrnia es el Gavó bord(Ononis fruticosa ssp. microphylla), unes matetes arbustives baixes i fortament ramificades, de fulles menudes, trifoliades i serrades, i que ens regalen a la primavera un toc salmonat amb les seves abundants flors agrupades en coronetes.


Detall de flors i fulles al mes de maig

Mata amb flors i fruits al mes de juny

Planta en repòs al mes de gener envoltada de neus

La Ononis fruticosa.ssp.microphilla es un taxó endèmic de la península hibèrica i nord d'Africa de distribució iberolevantina que sol creixer damunt margues amb major o menor presència de guixos entre 500 i 1400 metres d'altitud.


Detall de la flor papilionada formant coronetes


Fruits recoberts de pilositat viscosa.