Safrà bord 'albí'

Safrà bord 'albí'

Crocus serotinus subsp.salzmannii

El safrà bord es una bulbosa prou corrent a les nostres muntanyes però es la primera vegada que em trobe amb una planta albina!. La planta fou fotografiada a prop de les cases del Masserof.

Ranunculus muricatus

Ranunculus muricatus

Un ranúncul no massa abundant a Xaló, amant de praderies humides i inundables a prop de fonts i basses. Es tracta de una planta herbàcia anual.

Fotografies preses a la Tarafa

 

Erysimum gomez-campoi

Erysimum gomez-campoi

Endemisme ibero-llevantí que a Xaló trobarem a les terres altes de les Planisses a Bèrnia. Es tracta de una mateta hemicriptòfita de port herbaci.

Iris lutescens

Iris lutescens

Lliri menut o de muntanya

Es tracta d'un iris rizomatós de port menut, les tiges florals no solen passar dels 30 cm, que pobla praderies, pedregars i clars aspres de muntanya ben assolellats. Al terme de Xaló podrem trobar-ne als voltants del cim de Bèrnia

Ranunculus bulbosus subsp. aleae

Ranunculus bulbosus subsp.aleae

Es tracta d'un botó d'or d'ombries i terres fresques. Mateta hemicriptòfita de flor primaveral, no massa abundant a Xaló, que habita terrenys magrosos ombriencs.

Foto presa a les ombries de la Serra Devesa

Saxifraga corsica subsp cossoniana

Saxifraga corsica subsp cossoniana

Es tracta de una herbeta hemicriptòfita, un endemisme iberollevantí, que pobla roquerars i runars d'ombria. A Xaló les trobarem baix les penyes de Bèrnia i les ombries de les cingleres de la serra de Ferrer. Tot i que es tracta de un endemisme resulta abundant a les muntanyes diàniques.

 

Hesperis laciniata

Hesperis laciniata

Mata perenne hemicriptòfita que pot passar el mig metre, amb les seues espigues de flors rosades. A Xaló no es massa abundant trobant-se només a les parts altes i ombries de les penyes de Bèrnia i la serra de Ferrer.

Erodium praecox

Erodium praecox

Es tracta de un geraniet herbaci que pobla els pedregars frescs i clars de matollar. A Xaló els trobarem a les terres altes de Bèrnia.

 

Cistus albidus 'variegat'

Xara blanca 'variegada'

Cistus albidus 'variegata'

Caminant pels voltants de Bèrnia vaig trobar aquesta curiosa mutació en un plantonet de Xara blanca.

 

Hippocrepis valentina

Ferradura de cingle

Hippocrepis valentina 

La ferradura de cingle, com indica el seu nom, es una mata rupícola endèmica del territori iberollevantí. Abundant a les penyes i cingleres de les muntanyes diàniques floreix amb profusió en arribar la primavera.

 

Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium

Conillets de penya

Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium

Aquesta varietat de conillets de penya son un endemisme iberollevantí que troba el seu òptim a les muntanyes diàniques. Planta rupícola per excel·lència busca penyes i cingleres altes d'umbria.

Linaria oblongifolia subsp.aragonensis

Linaria oblongifolia subsp.aragonensis

Linaria glauca subsp.aragonensis

Una herbàcia anual menuda i difícil de vorer als pedregars calcaris on creix. A Xaló només trobarem als voltants de Bèrnia. Es tracta d'un endemisme iberollevantí.

Origanum vulgare subsp. virens

Orenga

Origanum vulgare subsp. virens 

 La orenga a Xaló es una herba escassa, només he pogut trobar-ne a un parell de llocs i no massa abundant. 

Orchis conica

 Orchis conica

Neotinea conica

Una orquidieta escassa al terme de Xaló trobant-se només una població extesa per les Planisses. Es tracta de una orquidea menuda i de florida densa. La major part de les plantes de la població de Xaló apareixen hipocromàtiques presentant labels quasi sense màcules. Aquesta espècie queda inclosa ara dins el génere Neotinea.

Orchis champagneuxii

Orchis champagneuxii

 Anacamptis morio subsp. champagneuxii

Es tracta d'una orquidieta escassa a les nostres terres. A Xaló només es coneixen un parell de poblacions. Moltes vegades apareix com a sinònim de O.morio. Investigacions actuals la situarien dins del génere Anacamptis.

Centranthus ruber 'albí'

Favera borda o valeriana roja 'albina'

La favera borda o valeriana roja (Centranthus ruber) es una herba perenne molt abundant que decora amb les seues copioses florides les vores de camins, bancals i marges. De tant en tant es deixa vorer, amb un blanc pur que contrasta amb el rosa intens de les seues germanes, alguna mata albina.

Muscari atlanticum

Muscari atlanticum

Es tracta de la tercera varietat de capblau (Muscari) que he trobat al terme de Xaló, junt amb el més que comú M.neglectum i el germà major i  escàs M.commosum. Aquesta espècie es molt afí al capblau comú en port i forma però presenta diferències a la espiga de flor que es menos compacta i te una major diferenciació, de forma i coloració, entre les flors estèrils superiors més clares i les fèrtils inferiors clarament més fosques.

La foto està presa a les ombries de la Serra de Ferrer.