La margarita blava es una mata hemicriptòfita perenne, escassa al nostre terme, que pobla bosquines de pi i carrasca. A Xaló només en trobarem a les Bèrnies.
Es tracta de un dels llicsons de pedregars, penyes, aspres i terrenys secs. En aquest cas es tracta de una xicoteta població d'unes 6 o 7 matetes a prop del Fort de Bèrnia que presenten un clar hipocromatisme a les flors que deurien ser blavoses.
Silene inaperta es una clavellinera molt discreta i rara a les nostres terres. Es molt difícil arribar a vorer les flors obertes, fet que li ha conferit l'epítet, a més de que la planta en conjunt passa totalment desapercebuda. Prefereix terres pedregoses i degradades.
El cardet blavet (Centaurea depressa) es una herba anual originària de l'est del mediterrani que es presenta, de forma més o menys esporàdica, als bancals cultivats de cereal. La foto està presa a la Devesa a uns bancals llaurats i sembrats de blat per les perdius. El seu blau intens i cridaner es inconfusible i ressalta per damunt les altres herbes del llaurat.
Aquesta varietat deesperó de cavaller, de presència rara i molt esporàdica a Xaló, es segurament resultat de la naturalització de cultiu. La foto està presa a les Planisses.
Entre el matollar xeròfit a prop del 'castellet d'Aixa' a la solana de Xaló, barrejada amb altres argilagues, he
trobat aquesta ginesta (Genista hispanica). La seua presència al
territori no es rara però al terme de Xaló encara no la havia
enregistrada.
El margalló es la nostra palmera salvatge, abundant pobla quasi totes les llomes de solana amb la seua forma arbustiva i cespitosa. Son molt rars els exemplars variegats i vaig poder fotografiar aquest curiós exemplar a la Solana de Xaló.
Thapsia villosa es una de les nostres Umbel·líferes (Apiàcies) de clars pedregosos de munya. Aquesta planta de fulles variegades fou fotografiada als peus de les cingleres ombrienques de Bèrnia.
Es la primera vegada que trobe aquesta mutació a un timonet, encara que parcial i només afectava a una rameta de la planta. La planta està fotografiada a les Murtes.
En realitat es una variant de la murta comú, no reconeguda com a varietat taxonómicament, però amb la peculiaritat de tindre els fruits blancs. A Xaló només trobarem un vell exemplar amb aquesta curiosa característica que fa que les anomenen 'Murtes blanques', a la bassa del fondo de la Solana.